domingo, 16 de octubre de 2011

opinió i fanatisme

Temps d'eleccions. S'acosta el 20-N, un dia esperat o no per molts ciutadans de l'Estat espanyol. En el meu cas, un dia molt esperat, és el primer cop que podré fer-me escoltar agafant el butlletí d'un partit i assignant a aquest el meu vot. Gran moment. 
Evidentment, tota una sèrie d'opinions i idees contràries conviuen amb mi dia a dia i em porten a un procés de reflexió i anàlisi de la situació política, i també social. Més aviat social.
Si bé començo rumiant cada nit quin partit s'ajusta a la meva immadura ideologia, acabo pensant en l'absurd que es comet quan es vota estrictament per causes de pensament similar al del partit que recolzem. Ho explicaré de manera lògica, amb una successió d'enunciats perquè s'entengui: 
Jo sóc dels grocs (entengui's groc com a un partit polític) perquè pensen com jo
Jo voto als grocs perquè pensen com jo
Jo recolzo el que fan els grocs perquè pensen com jo
Els grocs s'equivoquen, però pensen com jo, votem-los de nou

No ens recorda això a un fanatisme semblant al dels equips de futbol? No sembla el raonament d'un nen petit que seria capaç de defensar al seu grup d'amics sabent que han fet trampes? 
És cert que hi ha una exageració, que sovint la gent actua amb seny i castiga a un poder polític quan aquest governa malament. Però no sempre és així, és més, si dius obertament que votes al partit que més et convé en aquest moment determinat, segons la gent, ets hipòcrita.
"T'has canviat de bàndol, ara votes als grocs i ara als vermells!"
Fanatisme, fanatisme pur i dur. Això fa por, fa molta por. Hi ha un concepte que costa entendre i és el fet de no adherir-se a un partit polític. La irracionalitat ens porta a anivellar la política (que és en definitiva la ciència social que dirigeix i controla la societat) amb activitats de lleure com el futbol, on si et passes del Barça al Madrid ets molt hipòcrita. És absurd. No som ni dels grocs ni dels vermells. 
"I perquè no?" Diran alguns.
Perquè és hora que tothom s'adoni que la política no és un joc, i que no es tracta d'una competició. Siguem seriosos. Els nostres representants s'encarreguen de decisions importants i crec que el plantejament d'aferrar-se a un partit i desitjar que guanyi és erroni. Desitjar que tingui veu i representació, això és tenir seny. I senyors, amb la democràcia, les minories tenen representació. 
Encara puc dir més, quantes persones que s'aferren a una entitat política coneixen exactament la seva ideologia? Em refereixo a la ideologia de veritat. Una companya meva, explica en una entrada del seu bloc (http://entropia00.blogspot.com/) un cas particular d'una ideologia política confusa. Té raó. Tots els partits (afegiria jo) amaguen determinats paràmetres de la seva ideologia. Adherir-se a un partit per una qüestió d'afinitat de tendències, és absurd. S'han de llegir els programes electorals, s'ha de veure el què pretenen fer i poder jutjar. S'ha d'estudiar la trajectòria del partit i veure quines contradiccions ha patit al llarg de la història (recent i no tan recent). 
Sembla que la gent fa 18 anys i d'un dia per l'altre decideix -no votar a un color- , fer-se d'un color, jo penso així, sóc així, voto a aquests. Error.

Anàlisi i reflexió. La opinió pot variar, i no és hipòcrita qui canvia de parer desprès de conèixer, sinó aquell que sense conèixer opina amb devoció.

2 comentarios:

  1. Bravo! Hauriem de plantejarnos què vol dir votar i quina representació té votar a x i per a què. Al final sembla que estiguem triant el color de les cortines de casa. Siguem una mica crítics, no ens empassem A o B tal com venen.

    ResponderEliminar
  2. Un bon apunt per iniciar un bloc. Et segueixo!

    ResponderEliminar